Fin de la nación catalana / S. Sanpere y Miquel ; [Estudi introductori, Joaquim Albareda i Salvadó]
Sanpere i Miquel, SalvadorEd. facsím.
Barcelona : Editorial Base, 2001
2 v. (VII, 693 p., [4] f. de làm. pleg. ; 53 p.) : il.; 34 cm (
Apographa historica Cathaloniae. Series historica, 5)
Amb el suport de: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Comissió 1898. Facsímil, Barcelona: Tipografia "L'Avenç", 1905. Referències bibliogràfiques.
ISBN 8485031121
L'obra analitza, amb una base documental de primer ordre, la guerra de Successió a la Corona espanyola (1705-1714) i les tràgiques conseqüències que tingué per a Catalunya i la Corona d'Aragó la desfeta que patiren en aquella contesa enfront dels exèrcits francocastellans de Felip V. L'obra se cenyeix exclusivament en la fase final de la guerra de Successió, a partir del moment que els catalans, un cop abandonats pels aliats, decideixen resistir. La monumental obra de Sanpere impressiona per l'ampli domini bibliogràfic i per les numeroses fonts documentals que utilitza. La voluntat positivista plana damunt el llibre i es manifesta no solament en l'elevat exercici d'erudició que conté, sinó també en les constants diatribes contra els historiadors que l'han precedit en lïànalisi de la guerra, als quals retreu manca d'objectivitat. Contra el que dóna a entendre l'explicit títol del llibre de Sanpere i Miquel, el mateix autor acaba amb una reflexió en sentit invers: ''Pero, ¿qué es lo que murió el 16 de enero de 1716? (decret de Nova Planta) Pues pura y simplemente un estado, un modo de ser político de un pueblo catalán, y decimos del pueblo catalán porque un pueblo vive mientras su lengua vive [...]. Lo que murió fue sólo un estado, una organización política, no un pueblo, y cuáles sean los destinos de ese pueblo en lo futuro esto lo escribirán en la continuación de los siglos sus historiadores''. (Pàg. 690) És per això que, segons Joaquim Albareda, per tal d'evitar equívocs, potser hauria estat més escaient el títol ¿Fin de la nación catalana?ç.
